Vaig tenir el Milan a l’Hospital Joan XXIII el 4 de maig passat. Va ser per cesària programada perquè era el tercer fill i els dos parts anteriors havien estat cesàries. Amb el meu primer fill, l’Irineu, fa més de 7 anys, ja vaig donar el cordó umbilical i aquesta vegada, va ser l’hospital que al trucar per a programar el part, em van explicar l’opció de poder donar la placenta i el cordó.
Jo ja coneixia la donació de cordó, encara que la vaig fer quan era molt jove, i ara no en recordava els beneficis. Però de la placenta, non’estava gaire al cas perquè abans no hi era.
Ja havia donat el cordó amb el primer fill, fa 7 anys
El meu home, l’Amador, i jo vam considerar que si podíem ajudar algú, era prioritari, que calia fer-ho. No hi pot haver un no, quan es tracta d’una cosa així. Sobretot tenint en compte que tant la placenta com el cordó umbilical són dues coses que no aprofitarà ningú. I segons ens van explicar, poden servir per a moltes coses: per a fer col•liri per a malalties greus dels ulls, per ajudar a cicatritzar úlceres i en el cas del cordó, per a trasplantaments en malalts amb leucèmia, per exemple.
Així que, tot i que durant aquest tercer embaràs no m’he trobat gaire bé, el part va anar bé i l’equip mèdic i el personal del Banc de Sang que va assistir al part, van poder aprofitar tant la placenta, com el cordó. Espero que moltes més mares s’animin a ser donants!
“Qualsevol ressaca és pitjor que donar medul·la”
Pep Quílez, donant de medul·la òssia“Me sentí como una estrella porque al salir a la calle, solo veía fogonazos”
Jaime Cebrie, receptor de colirio de plasma de cordón umbilical“Em deien que amb 70 anys era de risc, però vaig fer l'última donació”
Josep Masnou, jubilat de donar durant el COVID19