Pep Quílez, donant de medul·la òssia

La meva història amb la medul·la òssia va començar quan passejava pel festival Cruïlla de l’any 2019.  Un equip del Banc de Sang em va parlar de la donació de medul·la òssia, de la possibilitat d’inscriure’s a un registre mundial per estar disponible en el cas que alguna persona, de qualsevol indret del món i amb una malaltia a la sang, necessités un trasplantament.

Vaig dir que sí i allà em van treure una mostra de saliva. Em van donar les gràcies i vaig quedar apuntat al Registre de Donants de Medul·la Òssia, el REDMO. M’havien explicat que només 1 de cada 4.000 persones apuntades a aquest registre mundial acaba fent efectiva la donació. Molts poques probabilitats, vaig pensar, com la loteria.. I per això em vaig quedar parat quan mesos després, vaig rebre una trucada…

Resulta que era compatible amb algú, i em demanaven si seguia disposat a fer una donació de medul·la. Vaig tornar a dir que sí. I ho vaig fer.

Heu tingut mai una ressaca? Doncs en qualsevol ressaca estàs més perjudicat que donant medul·la. En el meu cas, només vaig sentir una mica de fluixera una estona. Però al dia següent ja vaig anar a treballar amb normalitat.

El procés és molt fàcil, no et suposa res

El que diria a qualsevol que es faci donant és que el procés és molt fàcil, de debò. M’he sentit molt ben informat, molt ben atès, molt ben acompanyat. I. Si el que explico serveix perquè més persones s’hi apuntin, serà fantàstic. No és res, no et suposa res.

El més difícil per a mi va ser el dia de la donació. Però no per la meva donació, sinó perquè just al costat hi havia un noi que anava a fer el mateix, per al seu pare. Vaig pensar que qualsevol persona faria això per a un pare, o per a un familiar. O no ho faries, tu? En aquell moment vaig ser més conscient que la persona a qui jo li donaria la medul·la no havia tingut aquesta opció. Perquè  el primer que es fa quan una persona malalta necessita un trasplantament de medul·la és buscar entre compatibilitat entre els familiars més propers. Quan això no és possible, és quan es recorre al Registre Mundial.

La persona a qui li donava la medul·la no havia tingut l’opció de trobar un familiar compatible

No soc cap heroi, ni una persona especial. Crec que realment és tan senzill, fer això. És que no costa absolutament res. Si estàs bé de salut, ets jove, tot va bé…què et costa realment dedicar un parell de dies de la teva vida a canviar completament la vida d’algú altre que ho està passant malament?

I el fet és que, d’entrada, només has d’oferir-te per formar part d’una base de dades mundial. Ben senzill: una ressaca, per una vida.