Tinc 64 anys i fa dos anys i mig em van fer un trasplantament de cor.
Per sort, vaig conèixer el Club de la Cremallera, un grup de suport a persones trasplantades de cor que em va ajudar a no sentir-me tan sola. Des de llavors pertanyo al Club i intento ajudar altres persones que estan trasplantades o en llista d’espera.
Jo vaig ser donant de sang des dels 18 anys i també em vaig fer donant d’òrgans. Al final he passat de ser donant a ser receptora, per tant, sé com és d’important que hi hagi cada vegada més donants, perquè, realment, salven vides!
Tot i que no sé qui és, la gratitud que sento per la persona que em va regalar el seu cor és immensa… cada dia hi penso i li dono les gràcies per donar-me una nova oportunitat de viure.
Igualment d’agraïda estic a les persones que em van donar sang, ja que sense elles el trasplantament no hauria servit de res.
Sóc aquí gràcies a la generositat d’unes persones anònimes a les quals no podré agrair mai el que han fet per mi.
Gràcies infinites a tots els donants!!!
“Mai no havia reparat en la donació de sang perquè, no podia donar”
Cristina Moreno, malalta cardiovascular“Qualsevol ressaca és pitjor que donar medul·la”
Pep Quílez, donant de medul·la òssia“Fins fa deu anys, no havia sentit a parlar mai de la donació de llet”
Agnès Aran, primera donant del Banc de Llet