Amb 38 anys vaig patir un infart, va ser tant fort que al cap de dos anys i mig em van trasplantar el cor. Fer activitats amb el meus fills, poder portar-los a l’escola, fer-los el dinar, disfrutar d’ells eren coses que abans del trasplantament eren gairebé impossibles pel meu estat de salut.
Dono gràcies al meu donant i la seva familia perquè la seva generositat m’ha permès disfrutar d’una nova vida junt amb els meus fills, la meva familia i amics.
Fer activitats amb els meus fills, abans del trasplantament, era gairebé impossible
Es per això que ara dedico una part de la meva vida a donar suport a persones trasplantades o en llista d’espera a travès del Club de la Cremallera, un grup que vam formar uns quants pacients de l’Hospital Clínic de Barcelona. M’encanta la meva nova vida on aprofito molt més el temps que tinc i valoro les petites coses que em dóna el dia a dia!!
“Diuen que es notava que volia viure”
Miquel Bages, supervivent d'una doble parada cardíaca“La detecció precoç va ser clau per al Jan”
Marta Queraltó, mare d'un nen amb immunodeficiència primària“El dia que facin 18 anys anirem tots tres a donar sang”
Estrella Corominas, mare de bessons prematurs receptors de sang