Amb 38 anys vaig patir un infart, va ser tant fort que al cap de dos anys i mig em van trasplantar el cor. Fer activitats amb el meus fills, poder portar-los a l’escola, fer-los el dinar, disfrutar d’ells eren coses que abans del trasplantament eren gairebé impossibles pel meu estat de salut.
Dono gràcies al meu donant i la seva familia perquè la seva generositat m’ha permès disfrutar d’una nova vida junt amb els meus fills, la meva familia i amics.
Fer activitats amb els meus fills, abans del trasplantament, era gairebé impossible
Es per això que ara dedico una part de la meva vida a donar suport a persones trasplantades o en llista d’espera a travès del Club de la Cremallera, un grup que vam formar uns quants pacients de l’Hospital Clínic de Barcelona. M’encanta la meva nova vida on aprofito molt més el temps que tinc i valoro les petites coses que em dóna el dia a dia!!
“Me sentí como una estrella porque al salir a la calle, solo veía fogonazos”
Jaime Cebrie, receptor de colirio de plasma de cordón umbilical“Pasé de no ver nada, a poder distinguir lo que veía”
Javi Martínez, receptor de una córnea con 16 años“Amb el càncer, la meva germana no podia donar i em deia que ho fes per ella”
Anna Boltes, donant de sang