Marta Gilart, receptora de sang per un càncer de mama

Tinc 23 any. L’any passat em van diagnosticar un càncer de mama. El meu càncer era hormonal i molt agressiu, segons em van dir i, per això, vaig començar immediatament el tractament. La gent jove el tenim més agressiu i no se sol agafar tant a temps com a d’altres franges d’edat perquè es fa més dificil pensar que sigui un càncer.

Quan tenia 16 anys em van detectar un bulto al pit i me’l van treure, era benigne. Als 21 anys vaig tornar a tenir un altre ‘bulto’ i em pensava que seria el mateix que als 16. Però no; era maligne. De fet, les menors de 30 anys representem només el 0,65% dels diagnòstics de càncer a l’Estat.

Les menors de 30% representem el 0,65% del càncer de mama de l’Estat

Vaig fer diversos cicles de quimioteràpia i com sol passar, les defenses em van baixar molt. Quan ja duia tres mesos de tractament, em trobava tan malament que vam parar uns dies el tractament. Em van treure un dels medicaments per veure si em recuperava. Estava molt baixa de tot, amb llagues, dolor de cos, mal de panxa. I va ser quan em van posar dues bosses de sang.

Jo, a partir dels 18 anys havia donat sang perquè a la meva família tots som donants de sang. De sempre ho he viscut a casa. Als 18 vaig començar a donar i dec haver donat un total de 4 o 5 vegades. Jo, a la gent, sempre els dic que donin sang perquè mai se sap. Jo no en tenia ni idea i mira, mai m’hagués pogut imaginar el que m’ha passat.

Mai m’hagués pogut imaginar el que m’ha passat

Donant sang al gener del 2018

En 4 mesos amb sessions setmanals vaig perdre 7 quilos. Em van fer una mastectomía i la reconstrucció d’un pit amb pròtesis. La mala sort és que se m’ha mogut de lloc i segurament m’hauran de tornar a operar.

La meva malatia va coincidir amb la pandèma i ningú em va poder acompanyar a la quimio, però ara ho puc explicar bé, i és l’important. Estic molt agraïda als donants que van fer possible que em recuperés quan la quimio m’havia debilitat molt i a totes les persones que es van ocupar de mi quan havia d’acudir sola als  tractaments per la pandèmia. Per sort, a les consultes si que hi vaig poder anar acompanyada!

Acompanyant a la germana (2021)