Històries de sang - Josep Folguera, donant des dels 18

Josep Folguera, donant des dels 18

“Som donadors de vida i portadors d'esperança”

Donant de sang, Josep FolgueraAl registre posa que dono des del 1982, però en realitat, ho faig des del 1978 perquè el cas és que llavors, encara no hi havia registre informatitzat. Dono des dels 18 anys i ho he vist en el meu pare des de sempre. Vaig entrar a treballar a la fàbrica tèxtil de Sant Andreu Fabra&Coats i allà hi havia consultoris mèdics i fins i tot guarderia! I cada cert temps venien les infermeres i es podia donar sang. I així vaig començar als 18, va ser una cosa per a la qual vaig crear l’hàbit. I deu anys després, quan vaig canviar de feina, vaig seguir.

«Cal una motivació de fons
perquè l’hàbit es mantingui»

Jo sempre dic que comences per crear un hàbit, però que amb això sol no n’hi ha prou. Que cal una motivació de fons de veritat, sinó, és com fer dieta, que ho acabes deixant. Has de trobar el motiu fort que fa que continuïs, hi ha d’haver un motor que és la base que mou cadascú, perquè els donants som donadors de vida i portadors d’esperança.

I jo crec que el que fa que continuïs, a banda del moment que hi ha un accident o tens un amic o un familiar que necessita sang, és un fet profund. Perquè sinó, ho deixaries.

Jo he arribat a la conclusió que si tu estimes la vida, és evident que també la vols pels demés. És això. El fil conductor de fons de la motivació de donar constantment jo penso que és estimar la vida, i per tant, també els éssers humans. Així dones doblement: vida i sang.

«Donant sang dones doblement: vida i sang»

A mi ja em compensa el fet que quan estava participant a la Marató, aquesta setmana passada, vaig rebre dos sms que em van emocionar molt. L’un era d’un amic amb una malaltia greu que en aquells precisos instants estava rebent una transfusió i que m’agraïa molt el gest i l’altre, va ser del meu germà, a qui fa 2 anys van operar per una perforació d’estómac i van haver de transfondre-li 4 bosses. Em va dir; «quanta gent no vivim gràcies a vosaltres, els qui doneu!». I només això, és una recompensa enorme.

Jo, de fet, l’última vegada que vaig anar a donar, que va ser al Banc de Sang de Sant Pau, no ho vaig poder fer perquè em van trobar baix de ferro. I els estic agraït fins i tot per això, perquè ara els metges m’estan mirant més en profunditat perquè és.