històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Vaig començar a donar arrel d’un accident de circulació d’un amic que anava amb moto. Això va ser fa 30 anys, i en aquell cas vam baixar tota la colla a l’Hospital de la Vall d’Hebron, era per la Mercè, ho recordo perfectament. I aquell accident va fer que agafés consciència de la importància de la donació de sang. Abans es feia allò de demanar a tot l’entorn del malalt, als familiars i a als amics que podien, que donessin sang.
La veritat és que mai he tingut lloc fix de donació. A vegades ho faig als autobusos que s’instal·len al poble o a algun lloc on em va bé, a vegades a la feina, a l’Hospital de Sant de Déu de
Manresa. Quan puc fer-ho en acabar la jornada laboral, cap a les 16 h o les 17 h, a vegades m’ho faig venir bé. I llavors dono al mateix Banc de Sang de l’Hospital, perquè ho tinc aquí, a la mà.
Em van mirar per donar plasma una vegada, però no tenia un bon retorn de vena i no ha estat possible, així que dono sang les vegades que puc a l’any.
“Va entrar a l'UCI que es moria per una sèpsia, llavors ningú sabia què tenia”
Sara Moraleda, mare d'un nen amb dèficit de defenses“Les mares donants són les que ens han fet somriure quan estàvem en un pou sense fons”
Judith Grau, mare d'un nadó prematur“Feia més de deu anys que esperava la trucada per poder donar”
Laura Carrillo, ha donat medul·la òssia tres vegades
