històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Vaig començar a donar sang fa molts anys, però no em vaig fer donant habitual fins als 31 anys. I ho vaig fer no per tradició familiar, ni per ningú en concret que jo conegués que necessités sang. Ho vaig fer perquè m’inquietava el fet de buscar la manera d’ajudar a la gent, i aquesta vaig trobar que era la forma més senzilla. Dono per altruisme, per ajudar els altres d’alguna manera, i la sensació que et queda després de donar és de satisfacció.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys
Fa deu anys, em van fer la proposta de donar plasma i em vaig fer donant. Ara dono plasma i plaquetes, unes 8 vegades l’any.
Hi ha mesos que en dono una vegada i mesos que no. Quan em va bé i hi penso o em truquen.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys. Igual que tinc el carnet de donant i els meus germans ja saben que si em passa alguna cosa, han de donar els òrgans.
“En mi familia fuimos tres que lo cogimos, y lo superamos”
Cynthia Gómez, pasó el COVID19 y recibió sangre“A mi donante, una mujer americana con 4 hijos, me gustaría escribirle”
Míriam De Tena, trasplantada de médula osea“El choc al despertar del coma es muy grande”
Ingrid Ruiz, receptora de sangre cuando tenía el Covid19
