Vaig començar a donar sang fa molts anys, però no em vaig fer donant habitual fins als 31 anys. I ho vaig fer no per tradició familiar, ni per ningú en concret que jo conegués que necessités sang. Ho vaig fer perquè m’inquietava el fet de buscar la manera d’ajudar a la gent, i aquesta vaig trobar que era la forma més senzilla. Dono per altruisme, per ajudar els altres d’alguna manera, i la sensació que et queda després de donar és de satisfacció.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys
Fa deu anys, em van fer la proposta de donar plasma i em vaig fer donant. Ara dono plasma i plaquetes, unes 8 vegades l’any.
Hi ha mesos que en dono una vegada i mesos que no. Quan em va bé i hi penso o em truquen.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys. Igual que tinc el carnet de donant i els meus germans ja saben que si em passa alguna cosa, han de donar els òrgans.
“Em puc considerar una abusona com a receptora de sang!”
Marta Gubau, receptora de sang“El metge em va dir que no tenia ni una gota de sang meva”
Núria Perich, afectada per una preeclàmpsia“Vaig ser conscient que, sense les transfusions, jo no seria aquí”
Laura Expósito, va perdre un fill poc després de néixer