Clàudia Cortés, donant de llet materna

Vaig enterar-me de la donació perquè estava al grup de lactància del CAP. No és que hagi tingut cap problema amb la lactància, però aquests grups serveixen a les mares per aclarir dubtes, i a més, com a espai terapèutic en el que pots compartir vivències i experiències. La llevadora del grup ens va parlar de la donació de llet. Un dia va venir una donant al grup, molt entusiasmada, i ens va explicar com es feia per ser donant. Ens va dir que era molt senzill, que rebies un pack de benvinguda en el qual et donaven un tirallets manual i que et venien a buscar els potets de llet a casa.

Un dia va venir una donant al grup, molt entusiasmada

He començat a donar al desè mes de la meva filla, el desembre passat. La veritat és que em pensava que era com la sang i que no podria donar, perquè jo sóc donant de sang i cada vegada que viatjo al meu país, a Mèxic, m’haig d’esperar uns mesos abans de poder donar. Resulta que per la donació de llet no és així. Estic mentalitzada a fer alletament amb la meva filla fins que pugui o ella vulgui, així que podré donar durant temps.

Em pensava que era com la sang, però no, puc donar sense problema

La veritat és que donar no em genera cap estrés perquè tinc bastanta llet. Dormo amb la nena enganxada a un pit durant tota la nit i mentrestant, l’altre s’omple i em puc extreure llet al matí. I estic súper contenta de fer-ho, de fet, tinc moltes amigues a qui he animat a donar. A mi em genera un sentiment d’empatia cap a l’altra, no és que pensi de manera concreta per a qui servirà la meva llet, penso que és com una ajuda humanitària, de responsabilitat social.