Vaig tenir un accident de moto als 17 anys, em vaig trencar el fèmur i vaig haver de passar per una operació que es va complicar molt. M’havien de col·locar el fèmur a lloc però tenia els quadríceps molt contrets i els va costar molt. Va durar més de 15 hores, amb molta anestèsia.
Va ser després de l’operació que, estant ja a planta, de cop i volta, em vaig trobar molt malalment. Vaig notar un dolor molt fort d’estómac. Estava amb el meu pare i recordo que li deia que ‘m’estava morint’. Vaig fer un sangrat massiu d’estómac i em moria realment. Vaig perdre el coneixement, i em van haver de reanimar perquè me n’havia anat. Recordo encara ara, despertar-me d’una manera molt forta i de cop.
Després de l’operació, vaig fer un sagnat massiu
Em van posar 8 o 9 bosses de sang seguides. Això em va salvar. Recordo que vaig estar una setmana destrossat. I de fet, en aquell moment, no li vaig donar més voltes al fet que m’haguessin posat sang. Encara recordo que estava a l’Hospital de Sant Pau antic, a la unitat de pediatria perquè encara no era major d’edat. Vaig estar-hi tant de temps i tinc tant bon record de l’atenció per part de tots els professionals de l’hospital i els voluntaris de la Fundació Enriqueta Villavecchia que anys mes tard faig organitzar una entrega de joguines per als nens ingressats a traves d’ells.
Va ser un dia, ja amb 18 anys, que passant per la plaça Catalunya vaig veure un Bus del Banc de Sang i vaig fer broma: ‘hi entro i dono una mica de la sang que vaig rebre‘. I a partir d’aquí, ja no vaig parar. Des de llavors, dec haver donat 50 vegades, entre plasma, sang i plaquetes.
Des dels 18, dec haver donat més de 50 vegades, entre sang, plaquetes i plasma
Poc a poc, la donació de sang es va convertir en una causa central en mi. Sempre que anava a Barcelona, m’ho feia venir bé per anar a l’hospital de Sant Pau i donar. Ja coneixia a tothom. I quan vaig veure una campanya que parlava de donants i receptors, vaig ser plenament conscient que estava viu gràcies a la sang que havia donat algú sensen tenir-ne ni idea. I vaig pensar que la donació és fins i tot agradable, perquè no costa i perquè marxes sabent que serà últil per a algú, i això no es pot explicar amb paraules.
Des de fa anys em rondava pel cap com agrair tant al banc de sang, a tots els professionals i voluntaris i especialment als donants pel seu paper tan important en la donació i recepció de sang. I junt amb el Banc de sang, vam idear uns clauers fets amb plàstic reciclat a través de l’associació sense ànim de lucre de la que soc voluntari.
Aquests clauers els repartim en algunes campanyes entre totes les persones que participen de la donació. Per a mi, és una forma també d’agrair la sang rebuda i fer difusió de la donació
.
Des de fa anys, quan vinc a Barcelona, m’ho faig venir bé moltes vegades per anar a donar a Sant Pau. I sembla una casualitat, però vaig tenir l’accident davant de Sant Pau, em van recollir dos infermers de Creu Roja 2 de maig. Sant Pau està lligat a mi…..
“És ben veritat que els donants ens donen vida, jo sóc aquí gràcies a ells”
Pere Puig, trasplantat de fetge i receptor de sang“El metge em va dir que tenia un nivell d'hemoglobina incompatible amb la vida”
Maria Camps, receptora de sang per anèmia severa“El que em sap greu és no poder donar sang ni plasma”
Anna Roca, rep plasma cada setmana