Vaig començar a donar sang als 20 anys. I he donat més de 100 vegades! Al principi tenia por i em feia cosa, por de les agulles, de què seria. Però un dels motius que em va fer decidir va ser quan la meva germana va estar ingressada a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ho vaig comançar a fer, en part, per agraïment de com havia anat tot.
Ara visc a Santa Cristina d’Aro, però fins fa cinc anys vivíem a Barcelona i és per això que m’he acostumat a donar a l’Hospital de Sant Pau. Com que habitualment per feina haig de viatjar molt a Barcelona, ja m’ho arreglo i quan hi baixo, aprofito per passar per l’hospital.
A part de donar sang, dono plasma i plaquetes. I si veig que no m’avisen, al final truco jo per anar-hi. Dono segons estic, perquè quan he tingut els glòbuls vermells baixos, llavors no puc donar sang. No dono més perquè no em deixen. I no passen tres mesos que no hi vaig.
“El Nil es manté amb els nivells de defenses sempre baixos”
Sara Cáceres, mare del Nil, un nen amb immunodeficiència primària“A mi donante, una mujer americana con 4 hijos, me gustaría escribirle”
Míriam De Tena, trasplantada de médula osea“Fes que compti!, aquest és el meu lema de vida”
Carlos González "Canut", va rebre més de 35 bosses de sang en una operació cranial