Paula Carrillo

“No m'ha costat gens donar llet: ja me n'havia de treure pels meus bessons”

Vaig començar a donar llet perquè al principi de tenir els meus fills bessons, el Roc i al Fiona, en tenia una barbaritat i me’n sobrava. 

Els nens van néixer el febrer del 2016 prematurs i van estar uns dies a l’Hospital de Sant Pau, a neonats. Tenien 34 setmanes i no eren prematurs extrems, no van haver de rebre llet de ningú perquè per sort, a mi em va pujar la llet molt ràpid. Allà és on em van informar de la possibilitat de donar. No em va “costar gent de posar-m’hi, perquè si ja me n’havia de treure pels meus nens, perquè no treure-me’n més encara?

I allà veus lo necessari que és.

A més, la part positiva d’estar a neonats és que a l’Hospital de Sant Pau t’orienten moltíssim amb tot el vtema de l’alletament matern, surts gairebé havent fet un màster en làctància!

Vaig començar a donar al març del 2016, fa més d’un any, i al principi em treia 4 potets diaris o més, i ara me’n trec 2 i no cada dia perquè els nens ja són més grans, i la llet va baixant. I no tenia ni idea que fos la donant que més llet ha donat a Catalunya amb més de 160 litres!