Tinc 47 anys, visc a Barcelona; tinc tres fills en edat infantil. Sóc malalt oncològic, amb càncer de pàncrees i en el peritoneu. Des de gener de 2017 estic en tractament de quimioteràpia com a part d’un assaig clínic que està treballant bé malgrat la seva agressivitat. I el tractament és molt dur, per mi i el meu entorn.
Em produeix una anèmia important, quan tinc les baixades de glòbuls vermells arribo a l’hospital molt fotut, moltes vegades he hagut d’anar a l’hospital amb taxi fins a la porta d’urgències perquè estava molt fluix, però desprès de transfondre’m la sang d’un donant, surto caminant i amb la força per tirar endavant amb el càncer. I fins i tot, amb ganes de fer esport.
Sense la sang dels donants és com viure a 4000 metres d’alçada
Cada vegada que la quimioteràpia em fa baixar els glòbuls vermells em calen 2 o 3 bosses de sang per poder tornar a casa caminant. He arribat a estar a 6,3 de hemoglobina, i llavors necessito una transfusió de tres bosses per poder viure.
Sense la sang dels donants, és com viure a 4000 metres d’alçada, em canso moltíssim, i gràcies a aquesta sang, gràcies a que existeixen donants de sang, puc continuar fent quimioteràpia i puc continuar fent esport. I m’he pogut proposar un repte que es diu delhospitalalacatedral.com. Séque no serà fàcil.
El repte: 17 dies des de l’hospital de laVall d’Hebron, a la Catedral de Santiago
Tots, també els malalts, necessitem tenir una fita, somiar a aconseguir un objectiu. M’he proposat
complir un dels meus somnis des que em vaig afeccionar a pedalar. La primavera del 2019 pretenc fer el “Camí de Sant Jaume” amb bicicleta elèctrica. Seran 17 dies partint des de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona, on estic seguint el tractament oncològic, fins a la Catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia, tot recorrent 1.200 quilòmetres per la ruta jacobea. Sé que és un repte molt dur per mi. Però el càncer ja m’ha ensenyat què és realment un camí difícil, llarg i dur, i la il·lusió que em genera aquest repte personal és enorme i suficientment engrescadora.
No és una fita personal, ho faig per la investigació dels tumors cerebrals infantils
Aquesta no és només una fita personal. El meu desig i compromís és pedalar per als nens/es malalts de càncer. I per això m’agradaria aconseguir una Beca GAES per poder finançar el projecte de tumors cerebrals infantils, o una part. El perquè, és senzill. Sóc un malalt oncològic amb l’objectiu de quedar-me crònic, i sé com de dur és el càncer tant per als malats com per a les famílies, però crec que encara ha de ser més difícil quan aquesta malaltia afecta a un nen o a una nena.
Per aquest motiu vull ajudar-los, amb el suport que ens pugui atorgar GAES, amb el meu compromís personal i amb altres aportacions particulars. El 100% de la BECA anirà destinat a un projecte de tumors cerebrals infantils.
http://delhospitalalacatedral.com/ca/2018/12/24/el-regalo-mas-valioso/
“Fer lactància amb dol ha estat la manera de sentir-me connectada amb la nena”
Maria Simon, donant de llet amb dol perinatal“El meu pare va impulsar una col·lecta de sang al càmping de Tordera, que encara es fa”
Anna López, ja ha arribat a les 50 donacions“Tenía que tener una buena vena, y la tengo en el brazo zurdo”
Eulàlia Rodríguez, donante de plasma