Vaig començar a donar llet perquè al principi de tenir els meus fills bessons, el Roc i al Fiona, en tenia una barbaritat i me’n sobrava.
Els nens van néixer el febrer del 2016 prematurs i van estar uns dies a l’Hospital de Sant Pau, a neonats. Tenien 34 setmanes i no eren prematurs extrems, no van haver de rebre llet de ningú perquè per sort, a mi em va pujar la llet molt ràpid. Allà és on em van informar de la possibilitat de donar. No em va «costar gent de posar-m’hi, perquè si ja me n’havia de treure pels meus nens, perquè no treure-me’n més encara?
I allà veus lo necessari que és.
A més, la part positiva d’estar a neonats és que a l’Hospital de Sant Pau t’orienten moltíssim amb tot el vtema de l’alletament matern, surts gairebé havent fet un màster en làctància!
Vaig començar a donar al març del 2016, fa més d’un any, i al principi em treia 4 potets diaris o més, i ara me’n trec 2 i no cada dia perquè els nens ja són més grans, i la llet va baixant. I no tenia ni idea que fos la donant que més llet ha donat a Catalunya amb més de 160 litres!
“Donar no suposa res, i el que aconsegueixes, no té preu”
Núria Gómez, donant de sang“Agraeixo infinit aquelles tres bossetes de sang pel meu fill”
Eva Grimau, mare d'un nounat receptor de sang en l'embaràs“Tenía que tener una buena vena, y la tengo en el brazo zurdo”
Eulàlia Rodríguez, donante de plasma