Anna López, ja ha arribat a les 50 donacions

Sóc donant des dels 18 anys perquè, a casa meva, els meus pares sempre havien estat donants. Des de sempre, els meus pares estiuejaven a un càmping de Tordera, i al meu pare se li va posar la ceba al cap que havia de poder donar sang durant l’estiu, que és de les èpoques que més sang falta i just no ho podia fer perquè deixava Sabadell i marxava de vacances.

I no va parar fins que ho va aconseguir; va organitzar una col·lecta de donació de sang al càmping que, més de trenta anys després, encara es fa anualment. I jo, quan vaig fer els 18 anys, vaig poder donar sang per primera vegada allà. I així ho feia els estius.

La història de casa meva està molt lligada a la donació de sang. Per bé i per mal. El meu pare i el meu germà van morir a conseqüència de l’hepatitis, en una època en la qual la presència d’aquest virus no es controlava en les transfusions de sang. El meu pare a més, sentia la culpabilitat d’haver donat sense saber que duia el virus. El meu germà, per una operació al cor de petit, no podia donar.

Penso que haig de donar per tots tres; el meu pare, el meu germà, i jo

I és per això, que ara jo dono sang sempre que puc. Sempre penso que haig de donar sang per tots tres, ja que ells haurien volgut continuar donant si haguessin pogut.

Així que dono les tres vegades l’any que està permès a les dones. No em deixen fer-ho més. I de plasma, no en puc donar perquè malauradament no tinc venes adients. Però sí que estic apuntada al registre REDMO, de donants de medul·la òssia.

Fa poc vaig fer les 50 donacions, amb 50 anys! I en faig difusió sempre que puc perquè penso que és també una manera d’engrescar als amics, a la gent.