històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Vaig començar a donar arrel d’un accident de circulació d’un amic que anava amb moto. Això va ser fa 30 anys, i en aquell cas vam baixar tota la colla a l’Hospital de la Vall d’Hebron, era per la Mercè, ho recordo perfectament. I aquell accident va fer que agafés consciència de la importància de la donació de sang. Abans es feia allò de demanar a tot l’entorn del malalt, als familiars i a als amics que podien, que donessin sang.
La veritat és que mai he tingut lloc fix de donació. A vegades ho faig als autobusos que s’instal·len al poble o a algun lloc on em va bé, a vegades a la feina, a l’Hospital de Sant de Déu de
Manresa. Quan puc fer-ho en acabar la jornada laboral, cap a les 16 h o les 17 h, a vegades m’ho faig venir bé. I llavors dono al mateix Banc de Sang de l’Hospital, perquè ho tinc aquí, a la mà.
Em van mirar per donar plasma una vegada, però no tenia un bon retorn de vena i no ha estat possible, així que dono sang les vegades que puc a l’any.
“El plasma serveix per fabricar el medicament que necessitem els hemofílics”
Marc Parés, pateix hemofília severa“He visto la donación de un lado y de otro”
Núria Serena, receptora y donante de sangre“Litro que entrava, litro que salia, me pusieron más de 100 bolsas”
Jennifer Sances, receptora masiva de sangre
