Lluís Vila

Em van trasplantar el fetge a l’Hospital Clínic de Barcelona quan tenia 42 anys, fa 26 anys. Em van detectar una cirrosis hepàtica 3 anys abans sense saber-ne la causa, però que podia ser d’origen hereditari. En aquella època et demanaven que portessis donants de plaquetes i de sang, vaig esperar tan sols 3 dies a la llista d’espera. Em van avisar un diumenge que hi havia donant, i la casualitat va fer que amb els meus pares i la meva família havíem organitzat just un autocar de donants que venien des de Mollerussa a Barcelona.

Llavors ens pensàvem que la sang que treien als amics i familiars era la que em posarien directament a mi!, però ara sabem que no és així, que és un procés més complicat.

Els que sí que van venir amb mi a l’operació eren quatre donants de plaquetes. Abans ho havies de fer així. Em van acompanyar quatre amics a qui els van treure plaquetes mentre m’operaven.

I he tingut tota la sort del món perquè tot m’ha anat molt bé i ara ja fa anys que no prenc cap medicament pel rebuig.

Em van acompanyar quatre amics a qui els van treure plaquetes

I per casualitat vaig saber que que el donant era un noi jove de Girona que havia mort d’accident, llavors vaig buscar als diaris i a tot arreu però no ho vaig trobar. Però al cap d’uns anys vaig anar al tanatori de Girona a un enterrament, i vaig preguntar si per aquelles dates hi havia hagut una mort per accident d’un noi jove, i me’l van localitzar. Llavors vaig poder conèixer la seva família i agrair-los-ho. Des de llavors que els he anat visitant, encara que sigui un cop l’any.

Gràcies a ell i als donants sóc aquí.