Històries de sang - Fermín Ruana

Fermín Ruana

“El meu fill, quan rebia sang, canviava la cara”

Em dic Fermin i la meva esposa Montse, som de La Fatarella, us vull explicar la nostra experiència sobre el que podem fer unes persones per a les altres, el gran que pot ser l’ésser humà donant part del seu cos per ajudar a una altra persona.

El nostre fill Fermin va passar els 16 primers mesos de la seva vida quasi sempre a l’Hospital La Vall d’Hebron, atès per un personal meravellós i que mai oblidarem. Durant aquest temps, vam passar moments molt difícils, moments en què necessites l’ajuda de tothom; personal sanitari, infermers, metges, personal de neteja, companys d’habitació, família…

El nostre fill va rebre un de ronyó als 13 mesos de vida i ara té 17 anys, però fins que varen poder fer-li el trasplantament va passar per diverses intervencions quirúrgiques i van regular el seu petit cos a base de medicaments. També va necessitar rebre altres transfusions de sang.

Encara recordo la primera vegada que li van fer una transfusió al nostre fill, estava pàl·lid, el seu cos sense energia, l’expressió de la seva cara era trista igual que la nostra. Recordo com portava la polsera roja al canell i quan entrava la bossa de sang a l’habitació i la connectaven a la petita via que a la vegada estava connectada a les seves petites venes i començava a passar la sang de la bossa al seu cos, pocs minuts després, veies com aquella cara pàl·lida, aquell cos sense energia i aquella mirada trista, començaven a canviar; el color de la pell més sa, el cos amb més vitalitat i del seu rostre sortia un somriure i alhora del nostre també. Quan rebia sang, canviava la seva cara. Això ens donava forces per continuar lluitant.

“Semblava un miracle el que va passar, però també és gràcies a la solidaritat de les persones”

 

Semblava un miracle el que va passar però també és gràcies a la solidaritat de les persones. Aquestes ganes que té la gent d’ajudar fa que els malalts recuperin la salut i ho fan donant una part del seu cos com és la sang. Moltes gràcies als donants de sang i també a aquelles mares i pares que en un moment tan difícil, com és a quan perds d’un fill, tenen la valentia i la solidaritat de donar els òrgans de la seva filla o fill per salvar la vida d’una altra persona. No tinc paraules per explicar el que la meva esposa i jo sentim, només podem dir que esteu al nostre cor, gràcies.