Històries de sang - Enric Rubió

Enric Rubió

“No dono més perquè no em deixen”

Vaig començar a donar sang als 20 anys. I he donat més de 100 vegades! Al principi tenia por i em feia cosa, por de les agulles, de què seria. Però un dels motius que em va fer decidir va ser quan la meva germana va estar ingressada a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ho vaig comançar a fer, en part, per agraïment de com havia anat tot. 

Ara visc a Santa Cristina d’Aro, però fins fa cinc anys vivíem a Barcelona i és per això que m’he acostumat a donar a l’Hospital de Sant Pau. Com que habitualment per feina haig de viatjar molt a Barcelona, ja m’ho arreglo i quan hi baixo, aprofito per passar per l’hospital.

A part de donar sang, dono plasma i plaquetes. I si veig que no m’avisen, al final truco jo per anar-hi. Dono segons estic, perquè quan he tingut els glòbuls vermells baixos, llavors no puc donar sang. No dono més perquè no em deixen. I no passen tres mesos que no hi vaig.