Històries de sang - Cristina Molina, mare de l'Unai i l'Eiden

Cristina Molina, mare de l'Unai i l'Eiden

“Van estar 104 dies a neonats, vivia al tren i a la Vall d'Hebron”

 

Sóc mare de dos bessons molt prematurs, l’Unai i l’Eiden, que van néixer amb 26 setmanes a la Vall d’Hebon. Jo estava de baixa des del setembre perquè no va ser un embaràs molt tranquil. Els primers dies de gener, una de les bosses es va trencar. Un estava molt amunt i l’altre molt avall, per parir. Després de 9 dies a l’hospital, el 9 de gener, em van fer cesària i van néixer tots dos. Tenien 26 setmanes. Eren infinitament petits.

I el primer ensurt va ser el tercer dia de sortir de l’hospital. Era de nit, havíem arribat de Barcelona, cansats després del part i dels 2 primers dies de no poder descansar. Sona el telèfon. I ens trucaven perquè a un dels dos bessons se li havia perforat l’intestí i l’havien d’operar. Això els pots passar als prematurs perquè ho tenen tot molt immadur. Vam pensar que amb dos nadons així, a partir de llavors, ens esperava lo pitjor. Però per sort, tot va anar evolucionant bé.

Van estar 104 dies a l’hospital, no ho oblidarem mai. Pujant i baixant amb tren. Vam sortir-ne el 4 de maig. I durant aquests mesos, vam compartir de tot amb una altra nena prematura, la Laia, i la seva mare, la Mar, amb qui estàvem al mateix box.

Els primers dies els van donar llet del Banc de llet materna. I per sort, a mi em va pujar la llet al cap de pocs dies i vaig poder alletar-los jo fins que vam tenir l’alta. Com que els vaig tenir a la Vall d’Hebron, vam estar gairebé 4 mesos pujant i baixant cada dia. Això no sap què és ningú que no ho hagi passat.

Baixava amb el primer tren del matí, a quarts de 8 i m’hi estava tot el dia, traient-me llet per a que en tinguessin i alletant quan ja van poder. I el meu marit, com que arribava tard al vespre i no els havia vist, s’hi volia quedar una estona per veure’ls. Total que sortíem a quarts de deu. Vivíem amunt i avall, entre tomes i el tren i a l’hospital.

Bessons prematursAra ja tenen 2 anys i estan molt bé. I són bons dormint i al dia a dia. I això ho compensa tot. Però no ens plantegem ampliar la família! Dos alhora és intens, molt intens!