Alberto Juanilla, Infermer del BST de la Vall d’Hebron

Em dic Alberto Juanilla i sóc infermer del servei de transfusió del BST de la Vall d’Hebron. Vull apropar-vos la meva experiència a l’hospital i també la meva recent incursió en el món de les xarxes socials amb el compte d’Instagram @bankhero77. Un dia vaig decidir que calia explicar què hi ha darrere d’una transfusió de sang. Inicialment vaig pensar en publicar bones fotos del servei de transfusió amb petits comentaris destinats als professionals sanitaris que no són de banc, però després també vaig creure que podria resultar interessant als donants.

És reconfortant poder veure, com a donant, què es fa amb la teva sang i a quin tipus de malalts va destinada. En només set mesos, @bankhero77 suma més de dos mil seguidors, per sorpresa meva, i sovint rebo preguntes de professionals sanitaris i donants. Responc totes les preguntes, i sempre intento fer-ho en un llenguatge que entengui tothom. Per ara penso que he aconseguit el meu objectiu, endinsar la gent en la realitat de la transfusió.

Quan la gent pensa en una transfusió imagina que és simplement la sang d’una donació que directament es posa al pacient. És important que coneguin que hi ha moltes mesures de seguretat, moltes comprovacions prèvies per garantir que la sang és vàlida per transfondre. La feina diària al servei de transfusió és vocacional. Sens dubte, el que fa que segueixi plenament motivat per la meva feina després de 17 anys de trajectòria són els pacients. Saber que la feina que fas arribarà a millorar la seva salut és el que m’omple. No podria treballar en un laboratori, sense la relació amb els pacients la meva feina no tindria sentit aquí.

Trobes a persones que tenen por o estan desanimades, i a d’altres molt positives. Si et presentes, parles amb ells i tractes d’explicar-los el millor possible el que estàs fent, normalment s’obren i comparteixen coses amb tu, ho necessiten. En ocasions treballem el més ràpid possible per donar sortida a la sang per una transfusió urgent i, després, sabem que el pacient no se n’ha ensortit. En aquests casos ni tan sols arribem a conèixer el malalt, però igualment és molt dur. També ens trobem amb pacients habituals de transfusió, que reben tractaments periòdics i amb els quals arribem a tenir un vincle més personal, i tot d’una veiem que passen les setmanes i no han vingut a cap tractament. Quan mirem el seu expedient veiem que no se n’han sortit tampoc.

Per superar totes les situacions i funcionar bé dia a dia, necessitem valorar moltíssim els companys, l’equip ho és tot, som un autèntic engranatge, si falla un tot deixa de funcionar. Penso que tots ho tenim molt clar. Tenim molta sort de treballar a la sanitat. L’agraïment dels pacients, una mirada, un somriure, una agafada de mà… En pocs treballs reculls regals com aquests.